Per què lluitar contra el malbaratament alimentari?

El malbaratament alimentari constitueix un problema a la vegada moral, social, mediambiental i econòmic.

Un problema moral

El malbaratament alimentari constitueix un escàndol ètic que no ens pot deixar indiferents. Un terç dels aliments produïts al món és llençat, mentre que una persona de cada sis pateix de malnutrició, és a dir mil milions d’éssers humans! Menys encara quan els experts calculen que les necessitats alimentàries mundials duplicaran d’aquí a 2050.

Però més enllà de la crisis alimentària que s’observa a nivell internacional, els països rics també estan afectats. La sub-alimentació també afecta una part important de la població: l’any 2009, un nombre important de ciutadans van haver de recórrer a una ajuda alimentaria.

(Font: ADEME - França)

Un problema econòmic i social

El malbaratament té un cost. No ens vindria al cap la idea de llençar diners per les finestres però, en canvi, sí que llencem cada dia quantitats considerables a les escombraries. Aquesta constatació és més alarmant encara perquè amb la crisi, el poder adquisitiu ha baixat i totes les categories socio-professionals es veuen afectades. En aquest context, la lluita contra el malbaratament alimentari agafa encara més sentit.

Un problema mediambiental

No en som forçament conscients però el malbaratament alimentari exerceix un impacte molt fort sobre el medi ambient ja que va de la mà d’un malbaratament inútil de recursos i de contaminacions importants.Escalfament climàtic, malbaratament d’aigua o també pol·lució de medis naturals, els efectes negatius del malbaratament alimentari sobre el nostre planeta són molts.

  •   Augment de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i de l’escalfament climàtic: el cicle de producció, de transformació, d’envasament i de transport dels aliments (un iogurt que acaba els seus dies a les escombraries pot haver recorregut 9 000 km) provoca moltes emissions de gasos amb efecte hivernacle, responsables de l’escalfament climàtic. L’alimentació genera cada dia aproximadament un 20% d’aquestes emissions. Un àpat, per exemple, equival a 3 kg de gasos amb efecte hivernacle!
  •   Malbaratament d’aigua: no hi pensem prou quan mengem pa o quan tallem un bistec però cada aliment consumeix una quantitat considerable d’aigua per a la seva producció i transformació. Es calcula, per fer-se una idea, que es necessiten:
    • 1000 litres d’aigua per produir un quilo de farina (reg del blat, especialment), és a dir una banyera per cada barra de pa llençada a les escombraries;
    • 16 000 litres d’aigua per produir un quilo de carn vermella, és a dir aproximadament 70 banyeres (aigua consumida pel bestiar i utilitzada per a la producció dels aliments que mengen els animals).
  •   Contaminació dels sòls i de les aigües: el malbaratament fa que s’exerceixi una pressió inútil sobre els nostres medis naturals. Hi ha espais agrícoles que són monopolitzats sense motius, adobs i pesticides que contaminen els sòls i les aigües, mentre que els residus engendrats i no reciclats (2/3 dels residus) han de ser incinerats i soterrats, ben sovint en detriment dels ecosistemes.

Sense parlar de l’impacte que aquests problemes mediambientals provoquen a la nostra salut.