Per què lluitar contra el malbaratament alimentari?

El malbaratament alimentari constitueix un problema a la vegada moral, social, mediambiental i econòmic.

Un problema moral

El malbaratament alimentari constitueix un escàndol ètic que no ens pot deixar indiferents. Un terç dels aliments produïts al món és llençat, mentre que una persona de cada sis pateix de malnutrició, és a dir mil milions d’éssers humans! Menys encara quan els experts calculen que les necessitats alimentàries mundials duplicaran d’aquí a 2050.

Mais au-delà de la crise alimentaire qu’on observe à l’échelle internationale, les pays riches sont aussi concernés. La sous-alimentation touche ainsi une partie importante de la population française : en 2018, 5.5 millions de Français ont eu recours à une aide alimentaire.

(Source : ADEME - IGAS 2019)

Un problema econòmic i social

Le gaspillage a un coût. Il ne nous viendrait pas à l’idée de jeter des billets de banque ou des pièces de monnaie par les fenêtres, mais nous jetons pourtant tous les jours des sommes considérables à la poubelle. Ainsi, chaque français jette l'équivalent de 108 euros de nourriture par an. Dans ce contexte, la lutte contre le gaspillage alimentaire prend tout son sens.

(Source : ADEME 2016)

Un problema mediambiental

No en som forçament conscients però el malbaratament alimentari exerceix un impacte molt fort sobre el medi ambient ja que va de la mà d’un malbaratament inútil de recursos i de contaminacions importants.Escalfament climàtic, malbaratament d’aigua o també pol·lució de medis naturals, els efectes negatius del malbaratament alimentari sobre el nostre planeta són molts.

  •   Augment de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i de l’escalfament climàtic: el cicle de producció, de transformació, d’envasament i de transport dels aliments (un iogurt que acaba els seus dies a les escombraries pot haver recorregut 9 000 km) provoca moltes emissions de gasos amb efecte hivernacle, responsables de l’escalfament climàtic. L’alimentació genera cada dia aproximadament un 20% d’aquestes emissions. Un àpat, per exemple, equival a 3 kg de gasos amb efecte hivernacle!
  •   Malbaratament d’aigua: no hi pensem prou quan mengem pa o quan tallem un bistec però cada aliment consumeix una quantitat considerable d’aigua per a la seva producció i transformació. Es calcula, per fer-se una idea, que es necessiten:
    • 1000 litres d’aigua per produir un quilo de farina (reg del blat, especialment), és a dir una banyera per cada barra de pa llençada a les escombraries;
    • 16 000 litres d’aigua per produir un quilo de carn vermella, és a dir aproximadament 70 banyeres (aigua consumida pel bestiar i utilitzada per a la producció dels aliments que mengen els animals).
  •   Contaminació dels sòls i de les aigües: el malbaratament fa que s’exerceixi una pressió inútil sobre els nostres medis naturals. Hi ha espais agrícoles que són monopolitzats sense motius, adobs i pesticides que contaminen els sòls i les aigües, mentre que els residus engendrats i no reciclats (2/3 dels residus) han de ser incinerats i soterrats, ben sovint en detriment dels ecosistemes.

Sense parlar de l’impacte que aquests problemes mediambientals provoquen a la nostra salut.