Evidentment, utilitzant Zero-Malbaratat però també amb alguns gestos senzills, cadascú de nosaltres pot, a la seva manera, ajudar a limitar el malbaratament alimentari. Al final, si es posa una mica de cura, és fàcil. Us deixem a continuació alguns consells de Zero-Malbaratat que podeu fàcilment posar en pràctica.
A casa, preparo amb antelació la compra
- Faig una llista de la compra en funció de les meves necessitats, del que queda a la nevera i als armaris.
- Penjo una pissarra o una llibreta a la nevera on pugui apuntar, a mesura que ho necessiti, tot allò que em falta i que hauré de comprar.
- Intento programar els menjars de la setmana
- Si tinc convidats a casa, preparo quantitats que corresponen al nombre exacte de comensals, és inútil comprar el doble.
- Buido integralment la nevera abans de fer la compra, així estic segur de no malbaratar res.
- Evito comprar productes que no necessito i que acabarien, segurament, a les escombraries.
A la botiga, faig la compra de manera responsable
- Sempre que pugui, evito anar a comprar amb la panxa buida: la gana provoca compres impulsives i fa comprar més coses de les que realment es necessiten.
- Limito les compres a la meva llista.
- Repasso els meus criteris estètics: no poso mala cara davant d’una hortalissa o d’una fruita perquè no té una forma perfectament regular o perquè té una taca. Al contrari, segur que serà més bona (més natural, més dolça).
- Per tal d’evitar llençar aliments que no hauria consumit, compro productes frescos en petites quantitats però amb més freqüència.
- Llegeixo les indicacions escrites als embalatges: mode de preparació (inútil comprar un producte si no tinc els estris necessaris per cuinar-lo), temperatura de conservació, etc.
- Em pregunto sistemàticament si les quantitats que compro s’adeqüen a les meves necessitats de consum i a les meves capacitats per emmagatzemar-les (sobretot a la nevera).
- Utilitzo Zero-Malbaratat per evitar que els productes que segueixen en bon estat de consumició siguin llençats.
- Col·loco els productes més fràgils a sota i els més feixucs a sobre per evitar que s’aixafin les fruites i les verdures o que es rompin els ous.
- Faig la compra de manera ordenada: començo pels productes no alimentaris que no presenten cap problema de conservació. Continuo amb les conserves i les begudes, segueixo amb els productes frescos i acabo amb els congelats, pensant a guardar-los dins d’una bossa isotèrmica. Si és possible, col·loco també els productes frescos (productes lactis, carns i embotits, plats preparats) dins d’una bossa isotèrmica i, si no en tinc cap, els poso junts per tal que es mantinguin frescos els uns amb els altres.
- Torno directament a casa després d’haver fet la compra i així evito que els productes es facin malbé i respecto la cadena del fred.
Guardo la compra de manera eficaç per una conservació òptima
A la nevera
- Consulto les instruccions de la nevera per identificar les diferents zones de fred.
- Compro un termòmetre per assegurar-me que la nevera refreda com cal. De no ser així, regulo el termòstat i si segueix sense funcionar, faig venir un mecànic.
- Faig net la nevera dues vegades per mes amb aigua amb sabó o lleixiu (esbandint molt bé després) per tal d’evitar la proliferació de bactèries.
- Evito obrir massa sovint la nevera (el que provoca que la temperatura interior augmenti).
- Els productes frescos no els deixo massa estona fora de la nevera.
- No embolico junts els aliments cuits i els crus.
- Penso a treure l’embalatge de cartró o de plàstic.
-
Col·loco els productes al lloc indicat segons les zones de fred. La temperatura no sol ser mai uniforme dins d’una nevera. Segons els models, l’indret més fred es troba a dalt o a baix i cada prestatge correspon a una temperatura diferent. Els comestibles més peribles han de col·locar-se a la zona més freda.
- Entre 0° i +4° C (la part més freda de la nevera): la carn, els embotits cuits i per coure, peixos, productes frescos preparats, iogurts, nates, postres lactis, productes que s’estan descongelant, productes frescos començats, formatges frescos i de llet crua, sucs de fruita frescos, enciams embolicats, plats cuinats (plats amb salsa, rebosteria, etc.)
- Entre +4° C i +6° C: els preparats fets a casa, verdures i fruites cuites, carns i peixos cuits fets a casa, iogurts i formatges
- Dins del calaix de les hortalisses: verdures i fruita fresca neta, formatges que s’estan afinant (embolicats).
- A la porta: els ous, la llet, la mantega, els sucs de fruita començats i ben tancats
(Font: ADEME - França, Ministeri d'Agroalimentari de França)
- Mai poso dins de la nevera productes sense embolicar que han estat oberts, tallats o cuinats ja que les bactèries poden proliferar (i no és tampoc ideal per a les olors). Utilitzo capses hermètiques, si és possible que es puguin reutilitzar, i sobretot, penso a apuntar-hi la data d’obertura o de preparació del producte, abans que se m’oblidi!
Al congelador
- Hi poso, a -18°C, els congelats i els gelats.
- Sempre que sigui possible, s’han de congelar els excedents d’aliments ja que així s’allarga el seu temps de vida.
- Així i tot, vaig en compte i no congelo aliments que ja estiguin caducats o massa a prop de la seva data de caducitat.
Als armaris
- Reviso amb freqüència el contingut dels armaris per tal de vigilar les dates límits de consum dels productes i comprovar si s’han de menjar ràpidament.
A la panera de la fruita
- Amb l’objectiu que els productes podrits no contaminin els que encara són bons, trec la fruita que té mala cara.
De manera general
- A la nevera o als armaris, sempre s’ha de tenir en compte la regla que diu que “el primer que entra és el primer que surt”: miro les dates límits de consum dels productes i col·loco davant els que s’han de consumir primer.
- Per saber quin és el millor lloc per guardar i conservar els aliments, miro els consells o les indicacions de conservació que figuren a l’embalatge: “conservar en un lloc fresc”, “en un lloc sec”, “a temperatura ambient”, “en un lloc humit i fresc”...
Aprenc a desxifrar les etiquetes
Entenc les dates indicades als embalatges
Els aliments que es venen envasats han d’indicar, per regla general, una data de consum. Existeixen dos tipus de dates de conservació, la data de caducitat i la data de consum preferent que s’han de saber distingir per no malbaratar aliments sense motiu.
Si llegeixo “s’ha de consumir abans de...” vol dir que és una data de caducitat: normalment es tracta de comestibles peribles (com la carn que es ven en safates) que ben sovint s’han de guardar en fresc. Quan aquesta data ha passat, es considera que el producte ja no és apte per ser consumit perquè pot representar un perill per a la salut humana. En canvi, consumir un producte que no ha arribat a la seva data de caducitat no presenta cap perill per a la salut ja que la reglamentació i els industrials que fixen les dates de caducitat agafen un marge de seguretat per tal de garantir als consumidors la qualitat dels productes.
Si llegeixo “s’ha de consumir preferentment abans de...” vol dir que és una data de consum preferent: normalment es tracta de productes esterilitzats o que presenten un baix contingut d’aigua (arròs, pasta, productes secs, conserves...). Quan la data ha passat, el producte no presenta cap perill i pot ser consumit sense risc (excepte en cas d’alteració del producte). Simplement pot haver perdut totes o part de les seves qualitats nutricionals i organolèptiques (sabor, textura...). No és necessari llençar un producte que té la data de consum preferent passada. Fins i tot podem dir que els britànics contemplen la possibilitat de suprimir les dates de consum preferent i de guardar únicament les dates de caducitat.
Entenc les indicacions de conservació
Moltes vegades, a l’embalatge hi figuren informacions de conservació sense saber molt bé què volen dir.
Una llista del que s’ha de saber:
- “Conservar al congelador”: ho conservo al congelador a una temperatura mínima de -18 °C;
- “Conservar a la nevera”: ho conservo a una temperatura d’entre +2 i +5 °C;
- “Conservar en fresc”: ho conservo a una temperatura fins a +15 °C, defora de la nevera;
- “Conservar a temperatura ambient”: ho conservo a una temperatura d’entre +18 i +22°C;
- “Conservar en un lloc sec”: ho conservo en un lloc sec i un grau hidromètric de màxim 70%;
- “Conservar a l’abric de la llum”: protegeixo el producte de la llum directe;
- “Conservar en un lloc humit i fresc”: ho conservo a una temperatura d’entre +6 i +15 °C amb un grau higromètric de 70-90%. (Font: ADEME - França)
Cuino de manera intel·ligent
- Cuino en prioritat els productes començats i després els que caducaran ràpidament.
- No llenço sistemàticament els productes que han passat la seva data de consum preferent.
- Vaig en compte de no conservar massa temps els aliments envasats amb plàstic.
- Dosifico bé les racions que preparo per no acumular restes a la nevera.
- Utilitzo trucs simples per calcular les quantitats que he de preparar. Per una persona: un got de pasta, tres culleres de sopa de llenties, un quart d’una gran tassa d’arròs, un bol d’enciam...
- Quan segueixo una recepta, respecto les quantitats indicades i utilitzo els estris de mesura mencionats (cullera de sopa o de postres, balança...) per no malbaratar.
- Per conservar millor els aliments, respecto les regles d’higiene de base mentre cuino: em rento les mans, coc prou temps els aliments que puguin presentar un risc, netejo bé els estris.
Utilitzo les restes
- Ben sovint, tenim tendència a llençar les restes encara que es tracti d’aliments que es poden cuinar. Basta comprovar que encara són comestibles, cosa que sol ser així si els hem conservat correctament.
- Per conservar bé les restes, les faig refredar ràpidament deixant-les a temperatura ambient un màxim de 30 minuts i després les poso a la nevera, abans que hagin tingut temps de crear bactèries. Si així fos, ja no serien bones.
- Per evitar que les restes es ressequin i que entrin en contacte amb altres aliments, les col·loco dins d’un envàs hermètic.
- Les escalfo a temperatura alta i procuro no escalfar-les més d’una vegada.
Hi ha moltes receptes contra el malbaratament, molt senzilles que ajuden a preparar les restes d’altres menjars: pa fregit, ensalada freda o un gratinat amb les restes de la pasta, samfaina, pastís amb mantega o ous que s’han de consumir ràpidament...
Trobeu aquí la nostra recepta de la setmana contra el malbaratament!
Aquesta setmana: un pastís salat amb restes!
Aquest pastís és bo amb qualsevol ingredient: bastonets de cranc, olives verdes o negres, pernil dolç o salat, formatge ratllat, formatge de cabra, rocafort, panses, tomàtecs, vi blanc... tot és bo!
- Temps de preparació: 12 minuts
- Temps de cocció: 45 minuts
- Ingredients:
- una cullera de sopa d’oli d’oliva
- 4 ous
- 250 g de farina
- 1 sobre de llevat
- 1 cullera de postres de sal
- i.... les restes que vulgueu!
- Preparació:
- Dins d’una enciamera, mescleu l’oli i els ous, un per un.
- Afegiu la farina, el llevat i la sal.
- I ja només falta afegir-hi les restes que vulgueu!
- abans untat de mantega i farina durant 45 minuts aproximadament (termòstat 6/7) i llestos!
No teniu prou idees?
Hi ha pàgines web com Quefaireavec.com o Marmiton.org que donen moltes receptes, des de les més senzilles fins a les més elaborades, que es poden fer a partir d’ingredients que haureu escollit vosaltres.
També podeu consultar llibres que vénen carregats d’idees i de trucs per tal de preparar i cuinar les restes.
- SOS restes, de Blandine BOYER, aux Éditions Marabout ;
- Délicieux petits restes : 90 recettes futées pour une cuisine débrouille, de Emmauelle JARY et Jean-François MALLET, aux Éditions Solar ;
- Petits riens, grands festins : le nouvel art d’accommoder les restes, de Antoine HERBEZ, aux Éditions Albin Michel ;
- La cuisine du lendemain, l’art d’accommoder les restes, de Delphine SCHWARTZBROD aux Éditions Flammarion.
Comparteix amb nosaltres les teves idees!
Tens altres idees i trucs? Altres receptes que serveixen per preparar les restes? Altres solucions per malbaratar el menys possible? No dubtis en compartir-ho amb nosaltres i amb tota la comunitat.
Escriu-nos a contact@zero-gachis.com